Cap de Dansa 2014. Este es uno de los honores más grade y uno de los reconocimientos públicos de más importancia de mi pueblo, Guadassuar.
Les Danses son una manifestación ciudadana y arrelada en nuestra localidad, fiesta declarada de Interés Turístico Nacional.
Y a mí me tocó ser el Cap de Dansa, el pregonero del martes.
Todo un honor poder dirigirme a mis vecinos. Muchas gracias a los Festers de Sant Roc 2014 por pensar en mi y hacerme este reconocimiento.
Y esto fue, más o menos, el discurso:
DISCURS DANSES DE GUADASSUAR
dimarts
26 d’agost de 2014
Festers i festeres, autoritats, musics,
veïns i companys.
Hi ha coses, en les quals el poble de Guadassuar reconeix als
seus veïns per alguna de
les seues trajectòries i facetes de la seua vida, una d’elles és mitjançant el
Cap de Dansa.
I ser Cap de Dansa, per a mi, es un
dels reconeixements més grans que puc obtindre del meu poble.
Quant m’ho proposaren els festers,
no m’ho podia creure. “Ningú és profeta
en la seua terra”. Però no ho vaig dubtar ni un instant. Sí que volia
ser-ho.
Però pense que aquest es un reconeixement
a la solidaritat, a l’esforç, a la constància, al sofriment, al sacrifici i a
la superació. Valors, que malauradament s’han perdut durant molt de temps en la
nostra societat.
Aquestes valor son els més
importants a la meua vida, i com no, com a
professor i pare, les que intente ensenyar cada dia als meus alumnes, i als
meus fills.
L’educació en valors, és molt
important per a la nostra societat, i a més, es la clau de l’èxit.
La solidaritat i el pensar en els
demés, m’han portat, des de ja fa molts anys, a ser més feliç. Com no, tinc que
destacar al Club Triatló Guadassuar, als meus amics i companys, que en totes
les activitats que fem, intentem col·laborar amb els més necessitats.
I personalment, aquest any, m’ha
portat a fer JO mateix d’esportista solidari.
El CV EXTREM sempre estarà al meu
record. Era un somni esportiu, però es convertí en un repte dels quals més
orgullós estic. El poder ajudar a la nostra veineta VEGA va ser una obsessió
des què la vaig conèixer. Així, ella va estar amb mi els prop de 450km que
estiguérem amb la bicicleta, els quals, em portaren a recórrer tota la nostra
Comunitat Valenciana de Nord a Sud en un sol dia. Un esforç molt gran, però que
valgué la pena, sols per veure el seu somriure quant vingué a veure’ns a mitat de recorregut. I com no, també per
l’ajuda aconseguida per a ella i els seus pares. VEGA sempre està al meu cor, i
prompte tornaré a fer algo per a ella.
A més, fa una setmana, també recórrer
tota la Via Verda de Ojos Negros en els dos sentits, em va omplir, tant com a
esportista, com com a persona. Com a esportista per aconseguir un altre repte.
Com a persona per poder col·laborar en aconseguir què uns xiquets puguen tindre
un got de llet al dia, i dones a Tanzània que puguen tindre més què una vida
millor, una vida.
Però tot açò es difícil
d’aconseguir. Son moltes hores d’entrenament i sense estar al costat de la meua
família, a la qual tinc que agrair tot el que fan per a que jo puga aconseguir
les metes que em propose. En especial a la meua dona Tere.
Vos anime des d’ací a esforçar-vos,
a col·laborar i a ser solidaris. La recompensa que rebreu és molt més gran del
que vos imagineu, i moltes vegades aquesta recompensa serà sols un GRÀCIES o un
SOMRIURE.
Soc un somiador i sempre imagine un
mon millor. Per la meua part continuaré buscant els meus límits com a
esportista, no se si els trobaré, però també, en eixe camí, intentaré ajudar
als que ens necessiten.
Amb un poc de cadascú, es fa molt
per a tots.
Que comence la Dansa.
